Una recent doctrina del Tribunal Suprem estableix amb claredat que l’execució d’una Oferta Pública d’Ocupació (OPO) no es compleix amb la simple convocatòria del procés selectiu, sinó que exigeix que aquest procés estigui íntegrament conclòs dins el termini improrrogable de tres anys des de l’aprovació de l’oferta.
La qüestió ha estat analitzada en profunditat en un article de Sr. Isidre Estivill publicat a Formació Oberta de l’EAPC, que examina les conseqüències jurídiques de la caducitat de les ofertes públiques d’ocupació i la nova interpretació jurisprudencial sobre l’article 70.1 del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.
No n’hi ha prou amb convocar: cal finalitzar
Durant anys, en la pràctica administrativa, s’havia consolidat la interpretació que l’oferta quedava executada si la convocatòria del procés selectiu es publicava dins el termini de tres anys. Això permetia que els exàmens, les fases de concurs i la resolució definitiva s’allarguessin més enllà d’aquest període.
La nova doctrina del Tribunal Suprem modifica aquest criteri: l’execució de l’OPO implica la culminació efectiva del procés selectiu, amb aprovació de les llistes definitives i adjudicació de places dins el termini legal. Si això no succeeix, l’oferta pot considerar-se caducada.
Només circumstàncies excepcionals i degudament justificades —com suspensions judicials o situacions extraordinàries alienes a la gestió ordinària— podrien justificar una alteració d’aquest termini. Les dificultats organitzatives o la complexitat del procés, per si soles, no serien suficients.
Què implica la caducitat d’una OPO?
La conseqüència principal és que, si transcorren tres anys sense que el procés selectiu estigui completament finalitzat, l’oferta perd cobertura jurídica. Això pot comportar:
-
La necessitat d’incloure de nou les places en una oferta posterior.
-
La possible anul·labilitat d’actes administratius vinculats al procés.
-
La generació d’inseguretat jurídica per a aspirants i administració.
Es tracta d’una interpretació exigent que obliga les administracions públiques a una planificació molt més rigorosa i ajustada als terminis legals.
Impacte en els futurs processos selectius de l’ICS
Aquesta doctrina acabarà tenint una incidència clara en els futurs processos selectius de l’Institut Català de la Salut (ICS). Els processos de l’ICS es caracteritzen per un volum molt elevat de places, múltiples categories professionals i fases complexes de valoració de mèrits, circumstàncies que sovint allarguen els calendaris.
Amb el nou criteri del Tribunal Suprem, la planificació dels processos derivats de les ofertes públiques haurà d’assegurar que totes les fases —convocatòria, exàmens, mèrits, resolucions i nomenaments— quedin resoltes dins el termini màxim de tres anys.
En aquest sentit, aquesta interpretació hauria de ser ja plenament aplicable a l’Oferta Pública d’Ocupació de 2025. Això implica que, des del mateix moment de la seva aprovació, l’administració hauria de dissenyar un calendari realista i executiu que permeti concloure el procés dins el termini legal, evitant riscos de caducitat i eventuals impugnacions.
Un canvi de paradigma en la gestió pública
La doctrina del Tribunal Suprem no és només una qüestió tècnica. Suposa un canvi de paradigma en la manera com s’han gestionat tradicionalment les ofertes públiques d’ocupació. L’exigència de concloure en tres anys reforça els principis de seguretat jurídica, eficàcia administrativa i estabilitat en l’ocupació pública.
Per als professionals de l’ICS i per a les persones aspirants, aquesta nova interpretació aporta un element de previsibilitat, però també obliga l’administració a actuar amb major celeritat i capacitat organitzativa.
El futur dels processos selectius estarà, més que mai, condicionat per la capacitat de complir estrictament els terminis legals. I l’OPO 2025 pot ser el primer gran test d’aquesta nova doctrina.
Si ets persona afliada a SOM-HI pots fer la teva consulta al nostre e-mail: